AO-A1-A2-A3.....és un joc de nombres i lletres?

Saps que és molt important triar l’eina adequada per cada tasca? Per això haurem de conèixer bé el parper a utilitzar per a fer les tasques.

EL PAPER:

Els dibuixos els farem generalment sobre paper. Hauràs notat que no tots els papers són iguals, de fet n’hi ha milers de tipus. Anem a veure algunes característiques que els fan diferents i que ens poden interessar per triar el que ens interessa:

a) Opacitat. Indica la quantitat de llum que deixa passar. Ens pot interessar per si volem que transparenti o no. 

b) Textura. Indica el grau de rugositat. 

c) Gramatge. Ve indicat pel pes (g) per unitat de superfície (m2 ). Ens servirà per saber el gruix de paper. 

d) Pauta. Papers preimpressos amb un traçat auxiliar. És més típics són les pautes amb línies per escriure, amb quadres, mil·limetrats i en pauta isomètrica. 

e) Dimensions. Grandària del full. Com veurem, les grandàries estan normalitzades. 

Els nostres dibuixos ens farem sobre un paper A4 blanc opac de 80 g/m2 . 

Exercici:

Agafa trossos dels papers que s’indica, aferra’n un tros al quadern i compara les seves propietats: 

a) Paper quadriculat

b) Paper de mocador 

c) Paper d’embalar 

d) Paper per impressora 

e) Paper reciclat 

f) Paper higiènic 

En comentaries alguna més que les que s’han esmentades a dalt?

NORMALITZACIÓ:

Aprofite ara per presentar un concepte que estarà present constantment dins aquesta matèria: la  normalització. 

Significa que a l’hora de dissenyar, construir, treballar,... hem d’utilitzar unes determinades normes. Aquestes normes no impliquen que siguen les úniques a poder aplicar, però ens permetran elaborar productes que siguen compatibles amb la resta del món. Des de que els fulls de la teua carpeta siguen iguals de grans fins a trobar un recanvis per la peça de la moto que s’ha espatllat. Hi ha organismes dedicats a recopilar, consensuar i publicar les normes. Cada país en sol tenir un dedicat a vetllar per això dins el seu àmbit. A nivell internacionals estan associades a la Organització Internacionals per a l’Estandardització (ISO). 

Quasi tot el que et pugues imaginar està normativitzat. Ara, com a mostra i perquè toca, ens centrarem en la norma ISO 216 (presa de la norma alemanya DIN 476). Aquesta tracta de les dimensions del paper. La norma ISO 216 marca tres sèries de formats estàndard: A, B i C. En particular la sèrie A parteix de la mida A0 que té una àrea d’1 m2 i una proporció 2 . A partir d’aquest es van generant els formats més petits dividint el full per la meitat, generant els formats A1, A2, A3, A4, A5... Segur que ja en coneixes algun? 

RA? Et sona?

"SUPERMAN", realitat o ficció?

La Realitat Augmentada porta ja més de dues dècades en experimentació en àmbits acadèmics, acreditant que aquesta tecnologia, relativament emergent, constitueix una eina valuosa per optimitzar aprenentatges, acostar-se de manera més significativa a la realitat i generant motivació en l'alumnat . L'aprenentatge es genera de manera inconscient, amena i divertida, acostant l'estudiant a situacions on es vinculen els continguts acadèmics i la seua aplicació a la realitat, a la quotidianitat, en definitiva al que, com a ciutadans, s'enfrontaran en el dia a dia . Aquest és un dels grans reptes de l'educació del segle XXI . Els aprenents del nou mil·lenni ( new millenium learners, en el seu origen anglès ) "no només necessiten que el que aprenguen siga rellevant , sinó que siga real, que tinga una aplicació fora de l'escola i que puga ser emprat de manera immediata en situacions reals " ( Marc Prensky ).

Què és la Realitat Augmentada?

La Realitat Augmentada (RA) és el terme que s'utilitza per definir una visió directa o indirecta d'un entorn físic del món real, els elements es combinen amb elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta a temps real. Consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informació virtual a la informació física ja existent. A diferència de la realitat virtual, la RA no substitueix la realitat física, sinó que superposa dades a la realitat. En altres paraules, la RA és tota aquella informació virtual que s'associa a un element de la la vida real, accessible a través de dispositius tecnològics i d'aplicacions específiques que descodifiquen aquesta informació. Els dispositius van des d'un ordinador amb càmera web, a un smartphone, una tauleta digital, una consola i altres. 

Requeriments tècnics:

En realitat, per molt complicat que semble al principi, actualment la RA no necessita complexos i costosos aparells per gaudir de les seues extraordinàries possibilitats. Només cal qualsevol dispositiu que integre una càmera per captar imatges, un processador amb capacitat per modificar el senyal de vídeo i d'una pantalla on visualitzar la imatge real, combinada amb el contingut digital. Tot això amanit, lògicament, amb uns programes específics per RA. 

L'art més enllà del paper: CREATIVITAT.

LA IMPRESSIÓ 3D 

Estem acostumats a l'art bidimensional, sobre una superfície: pintar sobre un paper, per exemple. Les impressores 3D van un pas més enllà i permeten, d'una forma senzilla, crear models tridimensionals. Posar les nostres idees en un disseny digital, realitzat en certes eines específiques a través d'un ordinador, promovent no solament la creativitat sinó també la intel·ligència espacial.

Utilitzar una impressora 3D no és un treball manual – com sí pot ser la pintura o l'escultura – però sí millora altres aptituds dels xavals. Com sempre quanta més llibertat els donem, major serà la creativitat que promourem en ells, i de pas milloraran el seu ús d'un ordinador i de les eines que plantegem.

No solament crear, també dissenyar: resolent problemes

Podem donar aqueixa llibertat per a crear el que vulguen, i per tant promoure la creativitat. O també podem plantejar reptes que hauran de solucionar amb la creació de peces amb la impressora 3D: Puzles que es resolen creant la peça ‘clau’ (hauran de dissenyar-la, imprimir-la i provar-la per a avançar a la següent fase), o treball col·laboratiu en els quals cada estudiant creu una peça que després, juntament amb les d'altres membres de l'equip, forme un conjunt més elaborat.

I quin programa podem utilitzar per a aprendre a modelar en 3D?

Doncs bé, hi ha programes gratuïts de disseny 3D per a NO iniciats com Tinkercad que permeten que un alumne sense cap idea d’informàtica o disseny 3D estiga creant peces en 10 minuts.(https://www.tinkercad.com/learn/)

Tutorial TINKERCAD

Esteu preparats? Posar-vos les "ulleres 3D" i anem a veure de què va aquesta pel·lícula.