Saps que és molt important triar l’eina adequada per cada tasca? Per això haurem de conèixer bé el parper a utilitzar per a fer les tasques.
EL PAPER:
Els dibuixos els farem generalment sobre paper. Hauràs notat que no tots els papers són
iguals, de fet n’hi ha milers de tipus. Anem a veure algunes característiques que els fan diferents i
que ens poden interessar per triar el que ens interessa:
a) Opacitat. Indica la quantitat de llum que deixa passar. Ens pot interessar per si volem que
transparenti o no.
b) Textura. Indica el grau de rugositat.
c) Gramatge. Ve indicat pel pes (g) per unitat de superfície (m2
). Ens servirà per saber el gruix
de paper.
d) Pauta. Papers preimpressos amb un traçat auxiliar. És més típics són les pautes amb línies
per escriure, amb quadres, mil·limetrats i en pauta isomètrica.
e) Dimensions. Grandària del full. Com veurem, les grandàries estan normalitzades.
Els nostres dibuixos ens farem sobre un paper A4 blanc opac de 80 g/m2
.
Exercici:
Agafa trossos dels papers que s’indica, aferra’n un tros al quadern i compara les seves
propietats:
a) Paper quadriculat
b) Paper de mocador
c) Paper d’embalar
d) Paper per impressora
e) Paper reciclat
f) Paper higiènic
En comentaries alguna més que les que s’han esmentades a dalt?
NORMALITZACIÓ:
Aprofite ara per presentar un concepte que estarà present constantment dins aquesta
matèria: la normalització.
Significa que a l’hora de dissenyar, construir, treballar,... hem d’utilitzar
unes determinades normes.
Aquestes normes no impliquen que siguen les úniques a poder aplicar, però ens permetran
elaborar productes que siguen compatibles amb la resta del món. Des de que els fulls de la teua
carpeta siguen iguals de grans fins a trobar un recanvis per la peça de la moto que s’ha espatllat.
Hi ha organismes dedicats a recopilar, consensuar i publicar les normes. Cada país en sol
tenir un dedicat a vetllar per això dins el seu àmbit. A nivell internacionals estan associades a la
Organització Internacionals per a l’Estandardització (ISO).
Quasi tot el que et pugues imaginar està normativitzat.
Ara, com a mostra i perquè toca, ens centrarem en la norma
ISO 216 (presa de la norma alemanya DIN 476). Aquesta tracta
de les dimensions del paper.
La norma ISO 216 marca tres sèries de formats
estàndard: A, B i C. En particular la sèrie A parteix de la mida
A0 que té una àrea d’1 m2
i una proporció 2 . A partir
d’aquest es van generant els formats més petits dividint el full
per la meitat, generant els formats A1, A2, A3, A4, A5... Segur
que ja en coneixes algun?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada