EINES PER ALS ARTISTES

LES EINES DEL DIBUIX TÈCNIC SON ..... 

els estris o instruments necessaris per dibuixar. Els més clàssics són: el llapis, la goma d'esborrar, el retolador, el regle, l'escaire, el cartabó i el compàs. També és molt conegut, encara que menys utilitzat per part dels professionals, el transportador d'angles (o semicercle graduat).

El llapis: És una eina molt coneguda i utilitzada. Els diferents tipus de llapis que es poden trobar es diferencien bàsicament per la seva mina, com ja s'ha explicat a l'apartat de materials de dibuix tècnic. 

L'únic manteniment necessari és tenir-los correctament esmolats. Amb la mateixa funció que el llapis hi ha els portamines, on podem anar substituint només la mina a mesura que es va desgastant. D'aquests, a part dels diferents models amb formes i materials diversos, podem escollir diferents gruixos de mines. El gruix més habitual avui dia és el de mina de 0,5 mm de diàmetre.

De la goma d'esborrar tampoc cal dir massa coses (encara que n'hi ha de diferents materials i formes, que a nivell professional són importants). L'important és que façan la seua funció d'esborrar el millor possible. Es convenient tenir-la ben neta, per evitar que s'embrute el dibuix. Per deixar-la neta, un sistema que funciona bé és "esborrar" sobre un paper en blanc.

Retoladors: els tipus de retoladors més pràctics per a nosaltres (encara que menys ecològics) són els que no són recarregables. Incorrectament se'ls sol anomenar pilots o rotrings (pilot i rotring són marques, no tipus). Qualsevol marca serveix, sempre que siga especial per a dibuix tècnic, ja que són de tinta negra i de gruix normalitzat. N'hi ha de molts gruixos diferents, encara que els més habituals són 0.2, 0.4 i 0.8 mm de gruix.

L'únic manteniment necessari és deixar-los correctament tapats (perquè no s'asseque la tinta) i no pitjar massa la punta perquè no es deforme.
Escaire: és un regle en forma de triangle isòsceles (dos costats iguals) normalment de plàstic transparent. Té un angle recte (90º) i els altres dos angles, que són iguals, tenen 45º. Pot tenir un (o més d'un) dels costats milimetrats, per poder pendre mesures sense necessitar un regle independent.
Cartabó: és un regle en forma de triangle escalè (els tres costats diferents). Els angles són de 90º, de 60º i de 30º. Sol tenir el catet més llarg milimetrat.

Els escaires i cartabons solen estar conjuntats. A més de ser del mateix material i color, solen tenir les mesures relacionades: la hipotenusa de l'escaire és igual al catet llarg del cartabó. Tant l'escaire com el cartabó s'han de tenir ben nets (amb un padàs o un paper absorbent) i protegir-los de colps (especialment la zona milimetrada) i de doblecs pronunciats.

Compàs: es una eina de dibuix prou coneguda. Està formada per dues cames, una de les quals porta una agulla (per fixar-se) i l'altra una mina (com els llapissos). A més, té un petit cap en forma de cilindre que serveix per subjectar-lo i fer-lo girar. La seua funció principal és dibuixar arcs i circumferències, així com marcar mesures idèntiques (transportar mesures).

Per tenir-lo en correcte estat d'ús, s'han de vigilar uns quants punts:

- Les cames NO han de tenir joc (ha de costar un poc obrir-les i tancar-les)

- La mina ha d'estar esmolada en forma de bisell, amb la punta cap a dins.

- La punta de l'agulla i la de la mina han d'estar al mateix nivell.

Així mateix, donat que sol ser metàl·lic, s'ha de mantenir sec i allunyat d'aigua o líquids agressius (àcids, per exemple).

El VOKI a VOKI

Què és Voki?

Voki és una aplicació gratuïta disponible en internet que et permet crear un personatge virtual, un avatar educatiu que parle d'acord amb les teues indicacions. És molt senzill i, les possibilitats, infinites.

Com pots crear un personatge amb Voki?

Primer de tot, has de registrar-te en Voki per a començar amb el procés de creació del teu avatar. És molt útil i entretingut. Vegem a continuació els passos que has de seguir:

Clica l'opció Create + Customize your Character i escull el personatge que més t'agrade. A més, ho pots modificar segons el teu criteri: color del pèl, color de pell, etc. Tens a la teua disposició una àmplia galeria d'opcions de color i grandària.

És hora de vestir-ho i de posar-li accessoris. Entra en Clothes i Bling i podràs escollir entre una gran varietat de vestuari i estils.

Situa-ho en l'entorn que preferisca. En l'opció Background, tens molts ambients diferents per a situar al teu personatge.

Fes que parle! Selecciona un arxiu d'àudio des del teu ordinador o grava la teua veu directament a través d'un micròfon.

Publica el teu avatar en el teu blog, web o wiki. Amb l'opció Publish i Add to your site, aconsegueix que el teu avatar es comunique en les plataformes que tu tries.

Els avantatges de crear un avatar amb Voki

Que un alumne aprenga a crear un personatge virtual, un avatar que parle, és interessant perquè es potencia la creativitat i l'ús de les TIC, a més de ser una eina molt útil en el camp de les competències lingüístiques.

Els avantatges que t'ofereix Voki:

1. Potencia la creativitat i la imaginació en crear un personatge i el seu rol.
2. Afavoreix la incorporació de les TIC en l'aula i el desenvolupament de la competència digital.
3. Permet treballar les competències lingüístiques de l'alumnat.
4. Aporta una manera diferent i divertida d'exposar un contingut.
5. Permet assumir diferents rols i prendre decisions tenint en compte diferents perspectives.
6. Presenta el contingut a través de diversos canals, com el visual o l'auditiu, arribant més fàcilment a l'alumnat.

Anima't a provar-ho, a través del tutorial et serà molt senzill i, ja veuràs, els resultats són sorprenents.

Ja has creat un avatar amb Voki? Explica'ns-ho!

JOC D'OMBRES

Després de veure aquest vídeo, molt curt, de com es trasllada un objecte qualsevol en volumen o 3 dimensions al pla, farem el mateix a clase amb el JOC D'OMBRES.

Per això, per parelles, i amb l'ajuda de:

1.- Un objecte de casa xicotet i senzill

2.- Una llanterna

3.- Una caixa de sabates blanca i buida

4.- Material per a dibuixar (llapís, goma d'esborrar...)

practicarem les projeccions de les ombres del objecte (la tassa) a les parets de la caixa.

Després el alumnes hauran de representar al paper aqueixes ombres i aquests dibuixos seran les VISTES PRINCIPALS del objecte triat: Alçat, planta i perfil.

A continuació us mostre un exemple d'un treball d'un alumne de primer d'ESO. Els vaig demanar un treball més complex que el realitzat amb el joc d'ombres i aquest és un dels resultats:

CONCLUSIÓ DEL JOC:

L’alçat és la vista que mostra la cara lateral més important d’un objecte i representa, normalment, com es veu pel seu costat més llarg. La vista d’alçat també s’anomena principal i és la que ens ha de proporcionar una idea més clara de la forma de l’objecte. Per a obtenir la vista d’alçat o principal cal dibuixar allò que veiem quan mirem l’objecte de front, per la cara que ens sembla més important. L’alçat és la primera vista que es dibuixa, i es col·loca com a centre del dibuix. Aquesta vista ens ha de servir de referència per a la col·locació de les altres. Les vistes d’alçat i de perfil (dret o esquerre) han de tenir la mateixa altura i les seves parts corresponents també.

La vista en planta o superior és la que mostra la cara superior de l’objecte tal com es veu mirant-lo per damunt, a vista d’ocell. Per a obtenir la vista de planta o superior cal dibuixar allò que veiem en observar l’objecte per la part de sobre, prenent com a referència la vista d’alçat. La planta es col·loca sota l’alçat. Les vistes d’alçat i de planta han de tenir la mateixa amplada i els seus elements corresponents també.

La vista de perfil és la que mostra la cara lateral més estreta de l’objecte. Per a obtenir la vista de perfil cal dibuixar allò que veiem en observar l’objecte per un dels seus costats més estrets, prenent com a referència la vista d’alçat.El perfil es col·loca a l'esquerra de l'alçat quan dibuixem el costat dret de l'objecte; en canvi, quan en dibuixem el costat esquerre el col·loquem a la dreta de l'alçat.

AO-A1-A2-A3.....és un joc de nombres i lletres?

Saps que és molt important triar l’eina adequada per cada tasca? Per això haurem de conèixer bé el parper a utilitzar per a fer les tasques.

EL PAPER:

Els dibuixos els farem generalment sobre paper. Hauràs notat que no tots els papers són iguals, de fet n’hi ha milers de tipus. Anem a veure algunes característiques que els fan diferents i que ens poden interessar per triar el que ens interessa:

a) Opacitat. Indica la quantitat de llum que deixa passar. Ens pot interessar per si volem que transparenti o no. 

b) Textura. Indica el grau de rugositat. 

c) Gramatge. Ve indicat pel pes (g) per unitat de superfície (m2 ). Ens servirà per saber el gruix de paper. 

d) Pauta. Papers preimpressos amb un traçat auxiliar. És més típics són les pautes amb línies per escriure, amb quadres, mil·limetrats i en pauta isomètrica. 

e) Dimensions. Grandària del full. Com veurem, les grandàries estan normalitzades. 

Els nostres dibuixos ens farem sobre un paper A4 blanc opac de 80 g/m2 . 

Exercici:

Agafa trossos dels papers que s’indica, aferra’n un tros al quadern i compara les seves propietats: 

a) Paper quadriculat

b) Paper de mocador 

c) Paper d’embalar 

d) Paper per impressora 

e) Paper reciclat 

f) Paper higiènic 

En comentaries alguna més que les que s’han esmentades a dalt?

NORMALITZACIÓ:

Aprofite ara per presentar un concepte que estarà present constantment dins aquesta matèria: la  normalització. 

Significa que a l’hora de dissenyar, construir, treballar,... hem d’utilitzar unes determinades normes. Aquestes normes no impliquen que siguen les úniques a poder aplicar, però ens permetran elaborar productes que siguen compatibles amb la resta del món. Des de que els fulls de la teua carpeta siguen iguals de grans fins a trobar un recanvis per la peça de la moto que s’ha espatllat. Hi ha organismes dedicats a recopilar, consensuar i publicar les normes. Cada país en sol tenir un dedicat a vetllar per això dins el seu àmbit. A nivell internacionals estan associades a la Organització Internacionals per a l’Estandardització (ISO). 

Quasi tot el que et pugues imaginar està normativitzat. Ara, com a mostra i perquè toca, ens centrarem en la norma ISO 216 (presa de la norma alemanya DIN 476). Aquesta tracta de les dimensions del paper. La norma ISO 216 marca tres sèries de formats estàndard: A, B i C. En particular la sèrie A parteix de la mida A0 que té una àrea d’1 m2 i una proporció 2 . A partir d’aquest es van generant els formats més petits dividint el full per la meitat, generant els formats A1, A2, A3, A4, A5... Segur que ja en coneixes algun? 

RA? Et sona?

"SUPERMAN", realitat o ficció?

La Realitat Augmentada porta ja més de dues dècades en experimentació en àmbits acadèmics, acreditant que aquesta tecnologia, relativament emergent, constitueix una eina valuosa per optimitzar aprenentatges, acostar-se de manera més significativa a la realitat i generant motivació en l'alumnat . L'aprenentatge es genera de manera inconscient, amena i divertida, acostant l'estudiant a situacions on es vinculen els continguts acadèmics i la seua aplicació a la realitat, a la quotidianitat, en definitiva al que, com a ciutadans, s'enfrontaran en el dia a dia . Aquest és un dels grans reptes de l'educació del segle XXI . Els aprenents del nou mil·lenni ( new millenium learners, en el seu origen anglès ) "no només necessiten que el que aprenguen siga rellevant , sinó que siga real, que tinga una aplicació fora de l'escola i que puga ser emprat de manera immediata en situacions reals " ( Marc Prensky ).

Què és la Realitat Augmentada?

La Realitat Augmentada (RA) és el terme que s'utilitza per definir una visió directa o indirecta d'un entorn físic del món real, els elements es combinen amb elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta a temps real. Consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informació virtual a la informació física ja existent. A diferència de la realitat virtual, la RA no substitueix la realitat física, sinó que superposa dades a la realitat. En altres paraules, la RA és tota aquella informació virtual que s'associa a un element de la la vida real, accessible a través de dispositius tecnològics i d'aplicacions específiques que descodifiquen aquesta informació. Els dispositius van des d'un ordinador amb càmera web, a un smartphone, una tauleta digital, una consola i altres. 

Requeriments tècnics:

En realitat, per molt complicat que semble al principi, actualment la RA no necessita complexos i costosos aparells per gaudir de les seues extraordinàries possibilitats. Només cal qualsevol dispositiu que integre una càmera per captar imatges, un processador amb capacitat per modificar el senyal de vídeo i d'una pantalla on visualitzar la imatge real, combinada amb el contingut digital. Tot això amanit, lògicament, amb uns programes específics per RA. 

L'art més enllà del paper: CREATIVITAT.

LA IMPRESSIÓ 3D 

Estem acostumats a l'art bidimensional, sobre una superfície: pintar sobre un paper, per exemple. Les impressores 3D van un pas més enllà i permeten, d'una forma senzilla, crear models tridimensionals. Posar les nostres idees en un disseny digital, realitzat en certes eines específiques a través d'un ordinador, promovent no solament la creativitat sinó també la intel·ligència espacial.

Utilitzar una impressora 3D no és un treball manual – com sí pot ser la pintura o l'escultura – però sí millora altres aptituds dels xavals. Com sempre quanta més llibertat els donem, major serà la creativitat que promourem en ells, i de pas milloraran el seu ús d'un ordinador i de les eines que plantegem.

No solament crear, també dissenyar: resolent problemes

Podem donar aqueixa llibertat per a crear el que vulguen, i per tant promoure la creativitat. O també podem plantejar reptes que hauran de solucionar amb la creació de peces amb la impressora 3D: Puzles que es resolen creant la peça ‘clau’ (hauran de dissenyar-la, imprimir-la i provar-la per a avançar a la següent fase), o treball col·laboratiu en els quals cada estudiant creu una peça que després, juntament amb les d'altres membres de l'equip, forme un conjunt més elaborat.

I quin programa podem utilitzar per a aprendre a modelar en 3D?

Doncs bé, hi ha programes gratuïts de disseny 3D per a NO iniciats com Tinkercad que permeten que un alumne sense cap idea d’informàtica o disseny 3D estiga creant peces en 10 minuts.(https://www.tinkercad.com/learn/)

Tutorial TINKERCAD

Esteu preparats? Posar-vos les "ulleres 3D" i anem a veure de què va aquesta pel·lícula.

Si dic ESCALA en què penses?

En aquest?

o en aquest?

Doncs bé, us paralaré a continuación de les escales de dibuix tècnic i no de les escales per pujar a un lloc.

Quan volem traçar el dibuix d'un objecte de manera que hi siguen clarament visibles tots el seus detalls, ens podem trobar que siguen molt grossos o molt petits respecte al format de la làmina on hem de fer-ho.

Quan cal, les mesures s'augmenten o es redueixen mantenint una relación constant entre les mesures del dibuix i les que té realment la peça. Aquesta relació de semblança s'anomena ESCALA.

L'escala s'indica mitjançant nombres que relacionen, sempre en la mateixa unitat, la mesura del dibuix amb la de la realitat. Per exemple 1:1, 1:2, 4:1. El primer número fa referència a la mida del dibuix i el que segueix als dos punts a la mida de l'objecte real.

Hi ha tres tipus d'escales, d'acord amb la relació de semblança. Són les següents:

- ESCALA NATURAL. Es fa servir quan l'objecte que hem de dibuixar té unes mesures que permeten observar-ne prou bé els detalls tot dibuixant-lo igual que la realitat, és a dir, les mesures del dibuix que les de l'objecte (escala 1:1). Es podría fer servir per dibuixar un llapis.

- ESCALA DE REDUCCIÓ. Es fa servir quan les mesures del dibuix són més petites que les de l'objecte. Algunes de les escales de reducció normalitzades són 1:2,5, 1:5, 1: 10, 1:50, 1:100...S'utilitza quan l'objecte que s'ha de dibuixar és molt gran, com per exemple un avió, un edifici...

- ESCALA D'AMPLIACIÓ. Es fa servir quan les mesures del dibuix són més grans que les de l'objecte. Les escales d'ampliació normalitzades són 2:1, 5:1 i 10:1. S'utilitza quan l'objecte que hem de dibuixar és molt petit, com per exemple la rosca d'un pendent.

I ara tu amb aquesta explicació què escala triarias per a dibuixar en un full din A4

 una teua tauleta de nit? la teua casa? i la ciutat d'Oriola? i un gra d'arròs?